Manel - La Gent Normal

Salgo del bucle temporal para ofreceros una cover de lo mas deliciosa...

Uno de mis hallazgos de este mes es Manel. A ráiz de la edición de su nuevo disco, me he decidio por conocerlos, profundizar y ver que les hace tan queridos y escuchados en Cataluña, sobre todo. Su sonara es curioso, mecla de cultura folk, con instrumentos diferentes a las bandas electricas. Voz contundente, con la cadencia del idioma que hace de todo ello una experiencia deleitosa.

Lo que suena hoy en este blog , es nada más y nada menos que una autentica re-creación, re-invención e interpretación del Common People de Pulp, uno de los temas más importantes de la década de los noventa. El video tiene el sonido un poco malo, pero lo pongo porque me encanta verles en la Boqueria disfrutando en un puesto, haciendo música. Debajo os dejo el audio, poruqe además de visual, es necesario para llegar a lo más alto, escucharlo bien. Todo un lujo timpánico!!!

Que os acompañé todo el fin de semana....






"S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és taaant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no…, no entenia res… I m’agafava del braceeeet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…"